Fa ja bastant de temps que a la nostra escola hi ha mestres que convençuts de les necessitats de la societat actual, intenten introduir les noves tecnologies com una eina més de feina dins les aules. Els alumnes necessiten conèixer aquestes eines per enfrontar-se als reptes de la societat. El professorat ens hem anat engrescant i també formant per tal de tenir un bagatge prou sòlid per fer la nostra feina més motivadora i més dinàmica en tots els sentits. Les noves tecnologies no són la panacea de tot, no vindran a substituir tot el que fins ara s’ha fet ni tampoc la manera com s’ha fet. En aquests moments d’explosió digital i tecnològica no podem deixar de pensar que, a més de continguts, a les aules sempre hi haurà el component social, és aquella cosa que ningú ensenya però que tots quan anam a l’escola aprenem: feim amics, feim companys, feim feina per grups, feim feina per a la nostra escola, convivim i vivim el dia a dia de l’escola, podem dir que entre tots feim l’escola. No podem deixar de pensar que, a més a més del component social, hi ha el component de creixement personal i d’autorealització a mesura que es van aprenent les coses, a mesura que es va creixent...
Així s’ha fet en els darrers cinc anys a la nostra escola, l’etapa d’Educació Infantil s’hi ha posat de valent i n’ha tret un bons fruits. Per a les mestres ha suposat molta feina i un reciclatge constant, fent cursos per tal d'anar-se posant al dia i investigant noves maneres per compaginar les tecnologies i l'educació. I al mateix temps havent de lluitar amb uns recursos escasos i anticuats. Màquines que en el moment més inoportú deixen de funcionar. Però així i tot no han perdut mai la il.lusió i l'afany de superació. I resultat d’això és haver aconseguit el reconeixement a nivell estatal, per part de l'institut de tecnologies educatives (ite) del ministeri d'educació.
El projecte de “en Frederic” que des de fa cinc anys s'està treballant a Educació Infantil va ser seleccionat com a exemple de bona pràctica en l'ús de les TIC (tecnologies de la informació i comunciació) dins l'àmbit escolar. Per aquest motiu el curs passat van venir a l'escola per veure de quina manera els alumnes d'infantil i en concret una classe de cinc anys treballava en aquest projecte. Van entrevistar a les mestres de l'equip de cicle d'Educació Infantil que de forma col.laborativa duen a terme el projecte. I fruit d'aquest estudi, fa pocs dies s'ha publicat la pàgina web que recull tot el projecte.
http://recursostic.educacion.es/buenaspracticas20/apls/prinia/index.php/practica/12.htmlI ara toca seguir avançant, i ara toca anar més enllà, ara toca incidir a Primària, a principi de curs som elegits com a escola pilot per dur a terme el “Plan Escuela 2.0”. No hi ha res de casualitat, més bé hi ha una bona base, un bon antecedent, s’accepta el nou repte perquè així ho valoram: de forma positiva. I la predisposició dels alumnes és màxima quan els poses al seu davant un ordinador o una imatge, aquests són els fills de la imatge, de la imatge digitalitzada, sembla com si els/les alumnes entrin en un estat d’hipnotització quan es posen davant qualsevol pantalla, sembla com si, ordinador i alumne, hagin acceptat el repte de veure qui podrà amb qui. Tenim molta feina a fer, tenim molt a re-aprendre, tenim molt a repensar, sentim que l’esforç valdrà la pena, presentim que tot això els/les alumnes i la nostra escola en sortiran beneficiats de veritat.
